Eclosió de blocs torrellencs

Fa dies que havia promès fer una anotació sobre els nous blocs que han sortit recentment, patrocinats en gran part per l'associació AcTA2025. Ens alegra haver estat motiu de comentaris en el fòrum virtual de AcTA. Segur que els blocs dinamitzaran el debat públic del nostre municipi, i ens descobriran facetes, aficions i interessos de molts veïns. Potser ara es el millor moment d’escriure sobre l’eclosió de blocs, donat que hem descobert un de nou, d’una jove, na Xirera, que ens ha escrit al nostre bloc. Com que és declara partidària només de la coherència, i no dels partits al us de torrelles, l’avisem que haurà de conviure amb una comunitat amb molts conciutadans amb opinions postmodernes que consideren que la època de les ideologies, sospitem que només es deuen referir a la nostra, ja ha passat. I si no hi ha ideologia, ho sento per tu, amiga Xirera, no te sentit el concepte de coherència, que definiria la correspondència d’allò que un fa o diu amb allò que un pensa, i una certa lògica.

Un parentesi al respecte: Això, plocamar la futilitat de "tals conceptes" com les ideologies, la religió, la etnia, els generes, ... i discriminacions subsegüents per ... edat, raza, orientació sexual, per pertinença a una etnia, ... -malgrat que sigin fenomens quantificables, que tinguin eficàcia social i ús científic, doncs recordem existeixen allò que hom denomina ciències socials que estudien i donen explicacions força profundes a les coses-, potser li fa gracia a molta gent: "podem seguir la nostra vida i que no ens vinguin amb categories, ni conceptes, ni ideologies en les que hagi de prendre part -ni ens obliguin a confrontar-nos per la llibertat de culte, de pertenencia, de orientació, ... i la no discriminació nostra i de ningú". Aquesta argumentació no pot anar masa bé a la gent afectada d'una discriminació. Potser seveix a qui pateix en la seva autoestima colectiva degut a aquest menysteniment, i cal recordar que tothom es discriminat en alguna de les seves condicions socials al llarg de la seva vida. Per exemple, un cas per ilustrar: ... Ens discriminen per catalans -podria ser per ser que ens discriminen per ser dona, mormò, homosexual, extranger-, pero bé no ens enfrontem, no demanem la llibertat d'existir, d'autodefinir-nos i de ser iguals a altres comunitats ja reconegudes com a tals, aceptem els punts de vista de qui ens discrimina... aceptem el nostre lloc en la jerarquia -en aquest cas de nacionalitats- , aceptem el nostre lloc, no molestem, tampoc és tant important aixó de ser català, de fet som ciutadans de europa i del mon. I el que serveix per aquest exemple -ser català- podem posar-ne d'altres amb diferents sustantius. (Un peu de pagina: hem consta que a la realitat que qui predica aquest “passotisme” per contrastar alguns escrits nostres, a l’hora de la veritat si que ha donat la cara a un bar per raons ideològiques, o això es va dir llavors).

Perdona l'interrupció, Xirera, es que estava aprofitant per replicar algunes idees que s'han comentat al fòrum. Pots comptar amb el nostre suport i simpatia per la teva empresa, nosaltres si que et comprenem (en el tema de ser partidària d’una certa coherència). Ah no m’oblidi!. Important: Na Xirera demana a la classe política que pensi més en el poble, que arregli els problemes i que es pensi menys en com fer mal als altres competidors. Ens sumem al teu desig, però... només dos consideracions per que no et desesperis:
- Primer, la confrontació –millor educat, pacífic i democràtic- és la base de qualsevol canvi. Hem d’acceptar que som una societat complexa, amb tota classe de interessos divergents, i que és legítim, i necessari –si no, no existiria democràcia- expressar la discrepància política. La confrontació no te per que ser necessariament dolenta. Una reflexió? Ens fiaríem d’una persona que no fos capaç de barallar-se per una cosa que defensa? És a dir... ens donaria respecte una persona que cedís sempre en les coses importants? Un polític no ha de ser sumis, i tampoc agressiu, com sovint veiem, ha de ser assertiu, és a dir... la defensa educada, pacifica i democràtica del seu programa, sense cercar ni recorrer a "enemics malvats".
- I en segon lloc, tingues en compte que falta exactament 1 any per les eleccions locals, que son el dia 25 de maig del 2007.

Partint dels lligams d’AcTA tenim els següents blocs:
- http://glomayol.blogspot.com/
- http://www.carlesbel.blogspot.com/
- http://ceveva.blocat.com/
- http://suv.blocat.com/
- http://atajosdedialogo.blogspot.com/
- http://hoteljaguar.blogspot.com/
- http://jgavalda.blocat.com/
- http://xirera.blogspot.com/

Salut i bon cap de Setmana!

Una carta al director no és un article.

Hui he rebut una trucada telefònica en nom del grup de redactors de “per tutatis”, hem diuen que estan enfadats per una anotació que hem fet, “Jove amb criteri diferent: la Senyera del Padró”. Concretament, si interpretem bé, és per la introducció a l’argumentació de dita carta. Hem diuen que llegim i interpretem millor, doncs aquell apartat és com el de cartes al director, i no un article, com repetidament afirmem. M’expliquen que hi ha grans diferencies entre un article d’un col·laborador i una carta al director, suposem que ho deien a l’hora de atribuir que l’escriptor és un jove amb criteri, per que m’informen que no te per que ser un jove, de fet el meu interlocutor afirma no conèixer qui va escriure l’escrit al que feia referència, ells només demanen el nom i el DNI per publicar les cartes, independentment de si estan d’acord o no. Son democràtics i accepten qualsevol carta. De fet, es cert que en aquell apartat també podem llegir la intervenció d’un veterà polític de PiP. Li pregunto si no havíem quedat que era una revista per a joves..., doncs NO.- hem respon: és una revista feta per una redacció de joves per a tot el poble, i per a totes les edats. La resta de la conversa a anat cap a altres camins ... Queda doncs escrit que una carta al director no és un article. Queda doncs en la incertesa quina edat te el seu autor. I queda clar que no està vinculat amb aquest grup de joves.

No hem entrat en el fons de l’argumentació que per mi era allò essencial, ni de quina postura tenen els nostres editors respecte a l’atemptat de l’estelada del Padró. Suposem que aquesta revista no era el moment i que ja trobaran el moment i la manera de fer-nos-la saber, i suposem que per l’enfado degut a aquesta confusió, que la seva posició serà un criteri en gran part coincident amb el nostre, doncs aquell atemptat és contra tots els republicans, independentment del suport que donin a partits o agrupacions diferents.

Per cert, per llegir la revista podeu prémer aquí.

Jove amb criteri diferent: La senyera del Padró.

Desprès de la anotació anterior, tornem a l’article la senyera del Padró, que és l’article que ens preocupa més i amb diferencia, doncs el jove amb criteri que l’escriu, és fa portaveu d’una sensibilitat possiblement molt diferent a la dels republicans catalans que nosaltres volem defensar des d’aquest bloc. Potser ens precipitem en les nostres conclusions i la realitat no és així i resulta que som hipersensibles i fem un grà massa en aquest tema. Tot podria ser. En aquest article –ens centrem en el tema- se’ns diu, extraient l’argumentació que l’atemptat contra el pal de l’Estelada del Padró ja ens ha estat bé, per gosar canviar la senyera la bandera de tothom per una estelada. L’estelada ofèn i genera sentiments de rebuig a molta gent, i a més es excloent perquè és la bandera només d’un sector de la població. L’estelada, per que ens entenguem és com la bandera franquista a Córdoba.

Bé..., al llegir-lo el primer pensament és: Que hem fet nosaltres a aquest noi? Per que ens te aquesta estimació als republicans catalanistes? Per que aquest atac genèric a tots, estiguem en el partit on estiguem?

La contra argumentació que donem des d’aquest bloc és la següent:


No és la primera vegada que un pal d’una bandera és serrat intencionadament a Torrelles. L’11 de setembre de 2003 per exemple, ... Quant una comitiva anava a reposar, solemnement, una Senyera al Puig Vicenç, es van trobar sense pal on havien de penjar-la. Havia estat tallat per la base preventivament per la nit. El nostre jove articulista ens diu que aquella Senyera no podia ofendre a ningú, doncs és la Bandera de Tots, no excloent de ningú. La realitat se’ns mostra complexa. Segurament aquell fet ofenia la sensibilitat de algú no representat per la Senyera, i a aquella gent que anava en comitiva – segons l’argumentació del esmentat jove- ja els hi estava ben empleat, i és que en qüestió ofenses hi ha molta gent amb la pel molt fina, i tothom veu provocacions on vol veure-les. De fet el jove amb inicials J.S.J. ja ens dona la clau en el seu article de per que varen serrar aquell pal: la Senyera representa un territori, a una cultura, a una historia, a una Nació. Amb tota probabilitat qui va serrar el pal del Puig Vicenç no entenia de distincions ni matisos entre Nació, és a dir, el subjecte de sobirania, i independència, projecte polític d’aconseguir la sobirania. Es a dir, entre la Senyera i l’Estelada. El motor d’aquests atemptats és un rebuig a les mostres d’autoafirmació nacional catalana que representen, i la única provocació que han rebut és aquesta, la nostra voluntat col·lectiva de existir. La Senyera i l’Estelada son banderes d’autoafirmació i d’integració, que només exclouen a aquells que s’auto-exclouen. Afortunadament aquestes persones que generen la seva identitat en contra del país en que viuen, son minoritàries com demostra la permanència de l’Estelada durant tres anys presidint el casc urbà de torrelles. L’argumentació que l’Estelada, una bandera de la llibertat, ofèn, i que és rebutjada per molta gent és similar a aquell que ens diria que no pengéssim la bandera del alliberament Gai, lesbià i transsexual a l’Ajuntament, no fos el cas que alguns homofobs poden sentir-se no representats, ofesos, i rebutjats per l’ajuntament i continuar amb l’argument que de fet, la bandera de l’arc iris només representa a un sector ben petit de la població, per que la població de Torrelles és majoritàriament heterosexual. A veure, Realment hem de fer cas de no ofendre, posat el cas, als anticatalans i als homofobs? La nostra resposta política i ideologica és que hem d’estat al costat de les postures més ètiques.
Finalitzant, dir que hi ha banderes de la lluita per la llibertat, com la Estelada als PP.CC., la de l’Arc Iris, com la Feminista, ... Amb justícia no és pot equiparar cap d’aquestes banderes amb una bandera franquista, nazi, feixista, racista, ... i si algú ho fa, cau en la fal·làcia d’aquells que assimilen conceptes diferents per no prendre part o fent veure que es posen per sobre del bé i del mal, porten l’aigua al seu molí: “jo no soc ni feminista ni masclista”-hem escoltat sovint-, es a dir, ni partidari de la igualtat de gènere entre homes i dones, ni partidari de la supremacia masculina; o del “jo no soc ni anti-racista ni racista” –que traduït vol dir que no soc partidari de la igualtat de tots els homes ni tampoc de jerarquia i supremacia de certes races-. Realment, per un raonament lògic, o s’està a favor de la igualtat o s’està a favor de la desigualtat, de la llibertat o de la submissió, i no prendre part ja et posa en un cantó de la balança. Per tant, a la gent que estem per la igualtat i la llibertat dels pobles, i per la llibertat ens faria mal de veure una bandera franquista a Córdoba, però segurament si que ens alegraria veure una bandera de la Segona República Espanyola. O no?.

Joves amb criteri (diferent?)

Ha aparegut la segona revista “Per Tutatis” d’un col·lectiu de Joves de Torrelles. Com a la anterior revista, carrega contundentment contra el govern municipal, encara que aquesta segona edició possiblement és més respectuosa que la primera, en que varen tractar al govern de corruptes.
Tenim en ment, quant puguem, a la mesura de la nostra capacitat i disponibilitat, escriure respecte a aquesta revista i tal vegada sobre els seus joves escriptors, però ara un article publicat ens ha demanat la nostra immediata atenció: La senyera del Turó.

Molts estem convençuts de la transversalitat dels valors republicans, i també del sobiranisme a la nostra petita comunitat de Torrelles. No hi ha monopolis ideològics ni exclusivitats de cap grup. Hi ha republicans i/o independentistes d’esquerres al PSC, a ERC, a PiP, a Poble, i segurament també a CiU. La ubicació de cada un dels actors, depèn en molta part del esdevenir històric, de com és varen formar cada grup, i com s’han anat posicionant per afinitats personals, de la reacció a tals mesures de govern, dels ideals de cada u, ... fins a conformar les actuals faccions politiques que en breu es trobaran en lluita per guanyar les properes eleccions locals.
Per tant, les critiques a la gestió del govern, als partits politics, o als politics mateixos, entren dins d’aquest joc, a vegades fins i tot fastigós i reprovable, del desgast polític dels uns contra els altres. I malgrat aquestes confrontacions democràtiques, molts respectem i reconeixem als que estan a l’altre lloc de la trinxera d’una manera honesta i positiva. I molt més quant a vegades “els altres” també defensen uns mateixos valors compartits, malgrat l’efecte òptic de la dura lluita de faccions pot fer semblar que defensen postures i valors irreconciliables. El manteniment de Torrelles com un poble, i la seva preservació mediambiental, dins de la area metropolitana és un d’aquestes punts d’unió: Per exemple i per dir-ho contundentment, és marginal la gent que defensa un creixement accelerat i desmesurat de Torrelles.
I per cert, un avis extemporani a navegants, ...si ens trobem en una lluita de faccions, el que compta és la conquesta del poder. Només uns romàntics volem mantenir viatge a Ítaca, i per això hem denunciat certs excessos. Per tant, dèiem, en la ubicació política en que ara estem, cal tenir present com son de canviants i variables les aliances i les “amistats” politiques. Per un cert sentit de la elegància no nombrarem els protagonistes de les èpiques discussions, molt pujades de to entre regidors que ara trobant-se en l’oposició han trobat una gran i insospitada sintonia i afinitat en la actualitat. És per això, que pensant en aquests joves, se’ns acudeix, si volen seguir aquesta modesta recomanació, que procurin de no fer-se més mal del necessari en les critiques dels uns als altres. De totes maneres, som conscients de que cada generació ha de experimentar i guanyar la seva experiència, i com diu Oscar Wilde, l’experiència és el nom que tothom dona als seus propis errors.

Acte sobre la llibertat de Premsa al mon i reflexions subsegüents entorn al "Cas Vila"

El passat divendres, 5 de maig, vaig assistir al acte de presentació del informe anual sobre la llibertat de premsa al mon, organitzat per Acta2025. Com a primera xerrada sobre aquest tema, cal reconèixer la iniciativa com a molt interessant. Del que es va dir, poques novetats que no se sàpiguen.

Respecte a Torrelles, només va haver-hi una intervenció del públic respecte pel Cas J. Vila. L’alcaldia va posar en coneixement de la fiscalia les insinuacions calumnioses d’aquest periodista, també regidor en actiu de l’oposició, ara també membre de la junta de la associació AcTA2025, per si havia algun indici de delicte. Això, segons el participant, era un exponent local, en petita escala, d’aquesta intolerància a la llibertat d’expressió que escoltàvem.

Sovint parlo amb els afectats de les "opinions d’en J. Vila". Per que, quant algú s’inventa o difon un escàndol inventat per carregar-se el govern, hi ha d’haver protagonistes: persones que assetgen laboralment, que son endollades, que practiquen la prevaricació i la corrupció, ... Aquestes persones afectades, sovint hem diuen que esperen alguna rectificació i unes excuses de la gent que ha difós i repetit aquelles mentides sobre elles.

Una de les conseqüències d’aquestes invencions i una clau per entendre el trencament de les conversacions politiques -les institucionals segueixen- entre ERC i PiP és aquest passar la ralla al terreny personal. Els republicans ja varen recriminar seriosament a PiP la manera d’explicar l’expulsió del govern del X.Ramell (PSC), pels atacs gratuïts a la honorabilitat i honestedat d’aquest regidor. En aquesta legislatura, entenen els republicans, PiP no s’han sabut, o volgut, extraure de les insinuacions calunioses sobre persones d’en J.Vila per fustigar el govern.

En record i homenatge a l'Estelada del Padró

Al inici del mil·lenni, un grup de joves torrellencs varen tenir l’idea d’aixecar una bandera catalana a la creu del padró, com una forma de reafirmació nacional. Era el millor lloc, visible des del casc urbà, en un lloc emblemàtic i conegut pel poble, doncs hi havia la antiga i rovellada creu del padró, posada cap els anys 50. La vista des d’aquest turó es magnifica, i sovint és veu gent que pujava a fer fotos. Aquest va ser un projecte que va entusiasmar i aglutinar a totes les colles de joves, que varen cimentar un metre quadrat que aguantés un pal d’uns 6 metres d’alçada, i el dia de sant Jordi del 2002?, varen posar una senyera, que presidia el poble. L’acte de penjar-la a comptar amb més d’un centenar de persones de tots els signes i condicions, que és varen aplegar. Una veritable iniciativa sorgida de la iniciativa popular. L’estima cap a la bandera, a iniciava dels esmentats joves, va fer que l’11 de setembre següent, s’il·luminés amb un grup electrogen. Recordem un acte pre-electoral d'ERC, en que va venir la diputada Carme Porta, en que els d'Esquerra plantaven un arbre en aquella esplanada. Malaguanyat arbre, per que dies desprès aquell arbre va rebre un atentat mortal. La creu del Padró, molt deteriorada, també va rebre atacs d’algun vàndal, que la va destrossar. L’antic Mossèn Meneses esperava que algun dia també sorgís un moviment per restaurar aquella creu, i per les noticies que ens arriben, alguns parroquians estan preparant una propera reconstrucció de la creu.

Els mesos varen passar i aquesta bandera ens va acompanyar, i va començar a formar part del nostre paisatge més entranyable. El manteniment de la bandera era complicat per que calia pujar uns 6 metres amb una escala precàriament recolzada al pal. La veritat és que feia impressió pujar només una mica a l’escala. La bandera s’hauria de treure, netejar i cosir, cada 2 mesos per que no es deteriorés la tela degut a la intempèrie i el fort vent. Com no és feia aquest manteniment, cap el mig any cada bandera posada estava trencada i descolorida, i calia canviar-la. Aquestes reposicions al ser una iniciativa popular, anaven a càrrec de particulars, i aviat, malgrat que inicialment és va parlar de que onegés la senyera, per no ferir susceptibilitats -no era qüestió de fer una guerra de banderes-, va haver un grup que va pensar que, com que ningú reposava la senyera desprès d’un termini prudencial, doncs havia caigut, va pensar, dic, que ells estaven disposats a reposar-la, mentre que ningú no ho fes, (encarregar-la, comprar-la i pujar a posar-la). Varen decidir posar una estelada blava, la bandera històrica dels moviments per la llibertat de Catalunya, dels republicans, federalistes i separatistes. L’estelada blava és la bandera que la Constitució de la Havana (1928) designava com a bandera d’un Estat Català Independent, també és la bandera amb la que la gent va sortir el 1931 a proclamar i celebrar la república catalana de Macià i Companys. I així, doncs, provisionalment, és va posar l'Estelada blava, que ens costi a nosaltres, tres vegades. Existia el compromís de que en qualsevol moment és podia reposar la senyera, si algú sentia la necessitat i es comprometia a fer-se càrrec de fer-ho. I així, va ser com l'Estelada blava també va passar a ser part natural del nostre paisatge torrellenc, era l'estiu-tardor del 2003.


Tot va seguir amb normalitat, fins el atentat del 11 de març del 2004, a Madrid, quant en un clima de criminalització de totes les manifestacions discrepants amb allò que no fos la doctrina antiterrorista del Partit Popular i la unitat constitucional d’Espanya. Aquesta assimilava nacionalisme amb terrorisme. Aquell matí, uns criminals fonamentalistes islàmics, en venjança per la participació espanyola en l’ocupació d'IRAQ, varen rebentar uns vagons de tren amb 190 persones dins. A Torrelles, com a mostra de solidaritat i dol, aquells dies convulsos, l'Estelada amb crespó negre de dol, va compartir pal amb la bandera de la comunitat de Madrid . Mesos desprès, ja en clau de poble, els opositors al govern, varen penjar al pal, sota l’Estelada, una banderola de la plataforma Salvem Can Coll.

Des d’aquell dia no coneixem noticies sobre l'Estelada, només les rutinàries reposicions. Un bon dia, la vella estelada era canviada per una de nova. Això, fins el 25 d'abril del 2006, dimarts, quant varen saltar totes les alarmes... El pal havia estat serrat i tombat. Aquesta acció era intencionada. Les trucades i comentaris és varen succeir. No cal explicar el disgust emocional per aquest fet. Molts li havíem agafat molta estima. Només sentim pena.

Ara hi ha totes les hipòtesis obertes. No cal fer-se sang sobre l’assumpte. Molta gent tenim clar una cosa: la nostra voluntat és ferma, només han fet caure un ferro i una tela. A nosaltres ningú ens tombarà, i quant vencem, llavors, no caldran banderes per reclamar els nostres ideals, doncs ja serem ciutadans lliures en una comunitat lliure.

A torrelles Govern=Culpable malgrat que les evidencies diguin el contrari

La meva intenció no seria la de fer victimisme ni oposició de l'Oposició. Pero ens trobem que PiP torna a la Càrrega a la seva web, amb temes ja debatuts i respostos, i crec que airosament. Reflexionem, doncs sobre el tema:

Els fets objectius son que per primera vegada -és a dir, que en els 19 anys de govern de PiP NO, i en4 mesos de govern d'ERC SI (menys de 3 anys si és compta el tripartit local)- un ajuntament és mulla i fa de mitjancer per aconseguir que tres grups de música pugin assajar als locals d'un particular (Catalunya en Miniatura). Repeteixo, la primera vegada, i als locals d'un particular, com PiP oblida de mencionar, i no a uns locals municipals, com PiP ens fa creure quant compara el cas amb el Casal de la Gent Gran. Aquest propietari, està en el seu dret, demana unes condicions per estar segur que és farà bon us i que l'Ajuntament supervisarà aquests joves. No vol tenir problemes de cap tipus.

A partir d'aqui, PiP critica que l'ajuntament criminalitza als joves, dient que aquest presuposa que podrian ser traficants de droga. (una de les condicions és que "qualsevol indici de tràfic de drogues serà motiu suficient per trencar amb la cesió del local"). Diuen els de PiP que aquest punt no calia doncs si és demostren irregularitats, l'Ajuntament podria actuar d'ofici..., si en donem per asabentats de les competencies de l'Ajuntament,... pero el texte parla de qualsevol indici, no que el propietari o la policia haguin de demostrar el trafic per actuar.

I una reflexió, per que és demostri que un individuo ha traficat (o ha comès cualsevol delicte), ha d'implicar el tancament d'aquests locals, el casal d'avis per exemple? tancariem un carrer als peatons per que s'ha comès un robatori? O tancariem una escola per que s'ha fet asetjament a un infant? No te necesariament per que ser així, i menys si els espais son municipals. Caldria valorar-ne els fets i el contexte a cada cas, doncs. Aquest individuo (el delincuent) tindria un problema amb la justicia i els demès, inocents d'aquesta acció, podrien continuar usant els espais publics i divertir-se'n sanament (com segur que fan els nostres joves, els nostres adults i la nostra gent gran). No estem parlant pero d'un espai municipal, si no en una propietat privada, i en el texte diu que és farà en aquest suposit, tancar el local al menor indici.

Després, com a segon argument, PiP diu que l'Educador social de l'Ajuntament, atenció el primer educador social que tenim a Torrelles, no s'hauria de dedicar a coordinar i la supervisió, per part de l'Ajuntament, de l'activitat d'aquests grups musicals. Aixó he defensa sota el pretest que la seva feina és treballar en casos de risc d'exclusió social i families desestructurades. Segons PiP una gran ofensa a la dignitat d'aquests joves que és veuen humiliats i obligats a pasar pel tubo. Entesos, si manès PiP utilitzaria a un altre funcionari per aquest fí. Potser no el més idoni com fa el govern a partir del seu organigrama i disponibilitat. Segur que PiP, per no donar la impresió que aquests joves pateixen risc d'exclusió social i desestructuració familiar posaria a un altre funcionari. Veiem una altre vegada raons esnobs i rebuscades en les que ningú ha caigut fins que PiP ha tret el tema.

i finalment... PiP acava acusant a l'alcaldesa de preferir no donar informació i el secret per que així ningú s'asabenti de les vergonyes... i aixó agafant el comentari de la Gloria que asumia que vista la interpretació criminalitzadora respecte els joves que atribuia PiP, el conveni caldria no haver-se transcit integrament doncs era un contracte entre les parts.

Al titol parlava de que el govern és culpable malgrat les evidencies en contra. Quines evidencies? 1.- Si aquest govern fa aquest conveni, quant mai ningú n'havia fet, és per que és confia en que aquests joves son responsables i que en faran un molt bon ús. (no per que siguin culpables de res, com ens vol fer creure PiP)
2.- Si PiP pot fer aquestes elucubracions és per que aquest govern no amaga rés, de fet, és el primer govern en que totes les actes de plens i comisions son publiques a internet, amb la qual cosa hom des de qualsevol lloc podem consultar-les, totes, les pasades i les acabades de publicar, a qualsevol dia, a qualsevol hora... I quant he dit el primer en aquest article, també hauria de dir el únic.

En un alte fil parlarè de per que PiP fa aquest atac. Per que continuament PiP pren anecdotes per difumiar i enbrutar els encerts del govern.

A proposit de blogs

El company republicà i actual regidor de noves tecnologies, Carles Beltran, m'ha fet arribar el seu Blog personal. S'ha de felicitar que precisament doni exemple. El blog és un format molt versatil. S'estrena penjant una interesant entrevista titulada Els objectius socials i ètics del urbanisme, que parla de l'altre area de responsabilitats que ostenta.

Per altre cantó... lleguim que l'asociació Acta també s'apunten a la moda dels Blogs. I impulsa la seva creació des d'Aquest fil del seu forum electronic. Esperem que siguin un éxit, de moment ja parlen de 5 blogs de Torrellencs. Informarem quant disposem de més informació.