En record i homenatge a l'Estelada del Padró

Al inici del mil·lenni, un grup de joves torrellencs varen tenir l’idea d’aixecar una bandera catalana a la creu del padró, com una forma de reafirmació nacional. Era el millor lloc, visible des del casc urbà, en un lloc emblemàtic i conegut pel poble, doncs hi havia la antiga i rovellada creu del padró, posada cap els anys 50. La vista des d’aquest turó es magnifica, i sovint és veu gent que pujava a fer fotos. Aquest va ser un projecte que va entusiasmar i aglutinar a totes les colles de joves, que varen cimentar un metre quadrat que aguantés un pal d’uns 6 metres d’alçada, i el dia de sant Jordi del 2002?, varen posar una senyera, que presidia el poble. L’acte de penjar-la a comptar amb més d’un centenar de persones de tots els signes i condicions, que és varen aplegar. Una veritable iniciativa sorgida de la iniciativa popular. L’estima cap a la bandera, a iniciava dels esmentats joves, va fer que l’11 de setembre següent, s’il·luminés amb un grup electrogen. Recordem un acte pre-electoral d'ERC, en que va venir la diputada Carme Porta, en que els d'Esquerra plantaven un arbre en aquella esplanada. Malaguanyat arbre, per que dies desprès aquell arbre va rebre un atentat mortal. La creu del Padró, molt deteriorada, també va rebre atacs d’algun vàndal, que la va destrossar. L’antic Mossèn Meneses esperava que algun dia també sorgís un moviment per restaurar aquella creu, i per les noticies que ens arriben, alguns parroquians estan preparant una propera reconstrucció de la creu.

Els mesos varen passar i aquesta bandera ens va acompanyar, i va començar a formar part del nostre paisatge més entranyable. El manteniment de la bandera era complicat per que calia pujar uns 6 metres amb una escala precàriament recolzada al pal. La veritat és que feia impressió pujar només una mica a l’escala. La bandera s’hauria de treure, netejar i cosir, cada 2 mesos per que no es deteriorés la tela degut a la intempèrie i el fort vent. Com no és feia aquest manteniment, cap el mig any cada bandera posada estava trencada i descolorida, i calia canviar-la. Aquestes reposicions al ser una iniciativa popular, anaven a càrrec de particulars, i aviat, malgrat que inicialment és va parlar de que onegés la senyera, per no ferir susceptibilitats -no era qüestió de fer una guerra de banderes-, va haver un grup que va pensar que, com que ningú reposava la senyera desprès d’un termini prudencial, doncs havia caigut, va pensar, dic, que ells estaven disposats a reposar-la, mentre que ningú no ho fes, (encarregar-la, comprar-la i pujar a posar-la). Varen decidir posar una estelada blava, la bandera històrica dels moviments per la llibertat de Catalunya, dels republicans, federalistes i separatistes. L’estelada blava és la bandera que la Constitució de la Havana (1928) designava com a bandera d’un Estat Català Independent, també és la bandera amb la que la gent va sortir el 1931 a proclamar i celebrar la república catalana de Macià i Companys. I així, doncs, provisionalment, és va posar l'Estelada blava, que ens costi a nosaltres, tres vegades. Existia el compromís de que en qualsevol moment és podia reposar la senyera, si algú sentia la necessitat i es comprometia a fer-se càrrec de fer-ho. I així, va ser com l'Estelada blava també va passar a ser part natural del nostre paisatge torrellenc, era l'estiu-tardor del 2003.


Tot va seguir amb normalitat, fins el atentat del 11 de març del 2004, a Madrid, quant en un clima de criminalització de totes les manifestacions discrepants amb allò que no fos la doctrina antiterrorista del Partit Popular i la unitat constitucional d’Espanya. Aquesta assimilava nacionalisme amb terrorisme. Aquell matí, uns criminals fonamentalistes islàmics, en venjança per la participació espanyola en l’ocupació d'IRAQ, varen rebentar uns vagons de tren amb 190 persones dins. A Torrelles, com a mostra de solidaritat i dol, aquells dies convulsos, l'Estelada amb crespó negre de dol, va compartir pal amb la bandera de la comunitat de Madrid . Mesos desprès, ja en clau de poble, els opositors al govern, varen penjar al pal, sota l’Estelada, una banderola de la plataforma Salvem Can Coll.

Des d’aquell dia no coneixem noticies sobre l'Estelada, només les rutinàries reposicions. Un bon dia, la vella estelada era canviada per una de nova. Això, fins el 25 d'abril del 2006, dimarts, quant varen saltar totes les alarmes... El pal havia estat serrat i tombat. Aquesta acció era intencionada. Les trucades i comentaris és varen succeir. No cal explicar el disgust emocional per aquest fet. Molts li havíem agafat molta estima. Només sentim pena.

Ara hi ha totes les hipòtesis obertes. No cal fer-se sang sobre l’assumpte. Molta gent tenim clar una cosa: la nostra voluntat és ferma, només han fet caure un ferro i una tela. A nosaltres ningú ens tombarà, i quant vencem, llavors, no caldran banderes per reclamar els nostres ideals, doncs ja serem ciutadans lliures en una comunitat lliure.