2007-1983 = 24 anys

PiP celebra els seu 25è any d’història. No hem pogut referir-nos abans, i tampoc hem tingut l’estímul d’escriure sobre PiP al no haver pogut anar als seus actes. Com que tampoc ens han convidat tampoc hem fet cap esforç per anar-hi. Des de la distancia ens ha semblat molt interessants els actes d’explicació dels arrels del poble, i la reivindicació del paper de PiP en l’historia recent. De fet, des de la seva fundació, l’any 1983 fins finals dels anys 90 PiP va concentrar la majoria social del poble. Ha estat un referent inqüestionable de Torrelles. Hem teoritzat que amb la aparició d’Iniciativa, PiP cada vegada tindrà menys sentit d’existir, doncs tindrà a 3 partits d’esquerra que competeixen pel seu espai ideològic. Potser en un futur veurem les seves sigles -doncs el pes de la identitat no es insignificant- col·ligades a un dels tres partits d’esquerres?

La mirada al passat ens porta a recordar experiències intimes, formatives que vingueren de la mà de la gent de PiP, tot això abans que el esdevindre vagi fer que emprenguéssim camins cada vegada més allunyats, almenys fins l’actualitat.

La primera imatge que guardem a la memòria és la d’un antic regidor de PiP, que com a tresorer de l’Ateneu, cobrava les entrades del cinema. Aquelles sessions a les que anàvem amb sort unes 20 persones d’un dissabte nit. Varem pensar que de gran volíem ser com ell. Que de grans faríem voluntariat social.

La segona, és el regal d’un llibre: “Vull ser Polític”, un manual pràctic que ens va regalar un cosí, aleshores també regidor de PiP. És un llibre que ens hem rellegit repetides vegades i del que hem tret molt profit.

La tercera imatge també és la del voluntarisme incansable d’un antic regidor de PiP, que va esdevenir president d’Ateneu, amb el que varem coincidir.

Hi ha altres experiències amb gent de PiP, però cap que recordi com aquestes. PiP ha tingut representant-les, en els seus 24 anys, moltes persones molt valides i dignes, a les que respectem i veiem amb simpatia. Ha tingut centenars de persones que han conformat les relacions humanes que guardem a la nostra memòria d’infant. És el PiP sociològic al que ens referim.

Parlar del PiP polític dels últims anys, seria una altre història que no encetarem.