Usos lingüístics en campanya

Esquerra, Poble i Progrés, Iniciativa, i Poble han optat per fer la seva propaganda i publicitat integrament en llengua catalana. Suposem per respecte a la identitat catalana de Torrelles i dels seus habitants, entenent el català com a llengua comuna d’integració i d’unió dels catalans.

El PSC de Torrelles ha optat per fer la seva comunicació en Bilingüe (Castellà i Català), amb l’argument de facilitar la comprensió del seu missatge als electors hispano-parlants. Ens diuen que actualment hi ha molta gent que no entén el català, i que en el futur el català serà més entès per tothom, ens posen l’exemple dels pares castellanoparlants que parlen als seus fills en català, i que per tant, amb una llengua cada dia més estesa. En un futur tindra sentit fer la propaganda només en català.

El PP ho ha fet bàsicament en Castellà, amb algunes poques frases en català.

La Realitat lingüística: segons l’IDESCAT, al 2001, l’ultima enquesta oficial publicada, el 84,5% dels torrellencs sabia/sap llegir el català, un percentatge de partida que podríem considerar alt.

Veiem que en contra de les percepcions que comentàvem del PSC, la situació sembla que la salut del català a Torrelles va a pitjor, per exemple, al 1996 el català es sabia llegir unes dècimes més. El retrocés a Torrelles és un fenomen previsible degut a l’establiment de població metropolitana, amb un cert percentatge de castellanoparlants monolingües a Torrelles, tendència que ha continuat desprès del 2001.

L’argument d’una generalització progressiva del català no es coherent amb la pròpia practica, doncs el mateix PSC a les passades eleccions -el 1999, el 2003- feia la campanya integrament en català, i és ara quant fa la incorporació del bilingüisme. Fer-ho en català, no li va impedir fer-se entendre i aconseguir que l’Entesa al 2003, fos el partit més votat de Torrelles. Nosaltres considerem que precisament el pas al bilingüisme del PSC, ara, és un indicatiu precisament d’una reculada de la hegemonia del català com a llengua d’us de Torrelles. Com que estem parlant de Política, caldrà veure quina voluntat, pedagogia i model hi ha al respecte d’aquesta nova practica bilingüistica del Partit Socialista.

Respecte al PP, només dir que al ser una acció política forana i amb un objectiu electoral evident (obtenir vots del nacionalisme essencialista espanyol) no cal comentar-la.

Nosaltres, donem reconeixement a Esquerra, Poble i Progrés, Iniciativa, i Poble pel seu model lingüístic normalitzat. I suggerim que el proper Ajuntament disposi d’una regidoria de dinamització lingüística per enfortir l’ús social del català.