Derrota del NO al Referèndum sobre l’Estatut

Si hem demorat escriure en aquest bloc sobre els resultats electorals, a part de les raons estructurals habituals, com la falta de temps per fer-ho, és per la falta de motivació per la autoflagel·lació. Cal de totes maneres, obligatoriament, parlar-ne del tema.

Havíem preparat algunes dades estadístiques per reflexionar-ne, però seria repetir el que ja han publicat els diaris respecte a Catalunya i algun articulista respecte a Torrelles. És interessant fer notar, com s’ha diseccionant fins el últim vot del No, sabent-ne quants son de la dreta conservadora espanyolista (PP) i quants son de l’esquerra sobiranista. Qui deia que “el PP utilitzarà el teu vot” al dia següent estava contant quants vots eren d’un i quants dels altres.

El “No” no ha mobilitzat tot el electorat d’esquerres sobiranista davant d’un Estatut retallat i insuficient, que ens hipoteca fiscalment el país com a mínim per una generació.
Cal reconèixer que els catalans, majoritàriament, i en un període d’estabilitat democràtica, voluntàriament s’han estimat ser una comunitat autònoma espanyola. Hauran de passar molts anys, segurament dècades, i que canviïn substancialment les correlacions de forces al Parlament de Catalunya, per obtenir la legitimitat de tornar a plantejar una reformulació de les relacions d’Espanya amb Catalunya. Fet totalment desencoratjador, doncs veurem com altres nacions, com Euskadi, avancen en el camí de l’autodeterminació, mentre nosaltres haurem de defensar-nos de les segones i terceres retallades, i dels incompliments a que serà objecte l’Estatut acabat d’aprovar.

Els independentistes haurem de seguir redoblant esforços per convèncer als nostres conciutadans per un dia ser majoritaris. Mentre sobretot ens convé llegir bé la realitat per poder incidir-hi i evitar caure en el solipsisme i en bombolles autoreferencials. Els resultats del passat 18 de juny han estat un contrast inapel·lable amb la realitat. No tot ha estat dolent, perque al pais hi ha una base ferma per lluitar, pero se’ns imposa una reflexió del camí a seguir. Com deia Salvador Cardús, “la lucidesa ens porta al desengany però assenyala l’únic camí possible”. El independentisme te un esplèndid i esperançador camí al davant si manté una voluntat ferma i perseverant. Recordem que mai hem estat tants ni tan organitzats. Tenim un projecte d’alliberament just, possible i viable, malgrat totes les moltes dificultats. En moments de certa decepció col·lectiva per que tothom no ha seguit el nostre camí, el vot que haviem demanat al referèndum, tinguem present aquella frase de Gramsci per mirar el nostre futur: “Davant el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat”. La nostra voluntat ens farà lliures.

28 de juny: Diada per l’Alliberament Transsexual, Lesbià i Gai

Llegim amb interès al fòrum d’ACTA2025 que l’associació local TAS ha demanat a l’Ajuntament que és pengi a la façana de l’ajuntament la bandera de l’arc Sant Martí, en motiu de la Diada per l’Alliberament Transsexual, Lesbià i Gai -el dia 28 de juny-. Com que des d’aquest bloc, ja ens havíem manifestat a favor de penjar banderes d'alliberament, esperem que l’ajuntament pugui donar satisfacció a aquesta petició.

Els radicals del SI (o el sobiranisme folklòric)

Primer dir que per nosaltres no és un insult la paraula “radical”, doncs etimològicament implica anar a la arrel dels problemes. Per tant, és positiva. Evidentment, declarar-se independentista, per moltes persones pot ser catalogat com radical. Evidentment CiU no se n’ha declarat, i és important que quedi clar que no ho son, i és important (i honest) que no facin veure que ho son, de independentistes. Tant legitim i respectable és aspirar a una objectiu politic que a un altre sempre que és faci atenent al respecte a les persones i a les normes democratiques.

Segon, constatem que últimament des de CiU de Torrelles és llancen dards amb aquesta acusació, de radicals, cap a ERC de Torrelles.

La primera reflexió és recordar com de mudant son els discursos, fa tres anys per la premsa “progre” érem (ERC) els bons, independentistes que no s’amaguen i que diuen les coses clares, i amb els que es pot fer un camí junts. Mentre, CiU eren nacionalistes ambigus, que no deien clarament que volien com objectiu final per catalunya, que canviaven el discurs segons l’auditori... La situació ha canviat, i el discurs ve a ser que ara ERC som els radicals, els immadurs, els que creen confrontació, ..., i CiU que son els catalanistes moderats, pragmàtics, possibilistes i amb seny, ... en una paraula, els que tenen sentit d'Estat (Espanyol). Aquest discurs s’ha fet reiteratiu fins a la sacietat a partir de la pressió mediatica contra Esquerra, a causa de la seva postura de defensa a ultrança i en solitari de l’Estatut acordat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre.

Com que aquest discurs, públicament, és reproduït per militants convergents de Torrelles, ens permetrem ensenyar la palla (o potser la biga) que tenen a casa. Les joventuts de Convergència, si que se’n declaren d’independentistes, i la seva practica d’agitació, no difereix de la que practiquen les d’Esquerra, o fins i tot, sovint pot ser més agosarada, com la exhibició de la pancarta “Catalonia is not Spain” al Camp Nou, que ha implicat problemes per al F.C. Barcelona, però no ha implicat cap campanya de criminalització dels seus promotors. I crec que fins i tot ha comptat amb la comprensió i simpatia dels sectors veritablement sobiranistes. Fixem-nos que la pancarta no diu “Catalunya vol ser independent”, si no que diu que Catalunya no és Espanya! Això pels convergents que ens critiquen no és crear confrontació?. Per a nosaltres, això és podria considerar com molt mes confrontador que no penjar una estelada a un turó del poble, posem pel cas.

Un altre exemple, el dia de la hispanitat, ERC de Sant Vicenç fa una botifarrada –tradicional- en motiu de l’Hispanitat, “el dia de la raza”, a la que és present, convidada, la alcaldessa republicana de Torrelles. A Torrelles gran escandalització publica de elements convergents. El dia de la constitució, menys d’un mes més tard, a Torrelles les JNC, joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya del Baix Llobregat hi fan una botifarrada –tradicional- en motiu de la constitució espanyola. Cap escàndol.

Que passa? Com és que aquests opinadors convergents no critiquen primer a les seves joventuts? Bé, evidentment per que les JNC son de la seva corda. Les JNC els fan la funció de disputar simbòlicament un espai sobiranista a ERC. A ERC cal criminalitzar-la, i apujar-se al carro de les desqualificacions mediatiques de moda. Les JNC son el sobiranisme folklòric de Convergència que els serveix per atreure electors sobiranistes per fer a la realitat una politica "regionalista", com s'ha evidenciat en la tramitació de la reforma de l'Estatut de Catalunya. Per que com deia aquell humorista, algú dubta que a Convergència els autoanomenats “Sobiranistes” son els partidaris de prendre el brandi Soberano?.

Ah i per cert, el nostre més afectuós suport moral a les JNC, i desitgem que vinguin molts anys a Torrelles per fer els seus actes reivindicatius.

L’Estatut, des de Torrelles.

És complicat trobar temps per escriure en el bloc. Hi ha coses que si no s’escriuen quant toquen, ja no tenen sentit escriure-les desprès. Aquests, son dies de campanya. Tinc algunes modestes aportacions per compartir-les sobre certs arguments que s’han comentat.

Esquerra vol que triomfi el NO:
Queda clar, que Esquerra de Torrelles ha fet campanya per el NO, ha fet una propaganda urbana (plafons, pancartes, cartells) comparable amb altres eleccions i ha fet els únics debats-xerrades polítics respecte l’Estatut. Això, crec que hauria de deixar clar que Esquerra vol realment que triomfi el NO. Recordem que la feina dels militants és voluntària i que no te sentit abocar molts esforços si no n’estesin convençuts ni motivats.

El PP no utilitzarà el teu vot per que no existeix:
Ja s’ha vits quina campanya ha fet el PP a Torrelles: CAP. El PP és un partit minoritari a Catalunya. A Torrelles de Llobregat porta tres eleccions presentant-se amb “paracaigudistes”, terme amb que s’anomena als candidats que no son del poble –no estan empadronats ni ningú els coneix cap vinculació-, i que en períodes electorals, aprofitant la llei electoral, certs partits presenten a pobles on no tenen cap agrupació de militants, com és el cas de Torrelles.

Torrelles guanyaria 7,5 Milions d’Euros en despesa pública sense dèficit fiscal.
És sabut que cada català, en concepte de dèficit públic, paga a l’estat Espanya una mitjana de 1.500 euros/any que no retornen de cap manera -recordem que la xifra exacta no se sap doncs l’Estat espanyol no publica les balances fiscals per no quedar en evidencia-. Sense dèficit fiscal els cinc mil torrellencs, cada any, tindríem uns 7,5 milions de despesa publica a repartir. Per tenir una idea de que es això, dir que el nou CEIP de Can Coll està pressupostat en 4,2 milions d’Euros. Així que tindríem una escola i mitja cada any, imaginem amb dos legislatures com podriem posar torrelles al dia!!!. L’Estatut del parlament de Catalunya preveia que en 15 anys arribaríem a tenir un sistema de concert econòmic solidari equiparable al que les comunitats forals (Euskadi i Navarra) disposen des de fa 27 anys. Amb la retallada de l’Estatut, això ja no serà possible. Queda clar, doncs que aquest no és el millor estatut d’europa, doncs no cal anar a Bèlgica ni suïssa per trobar millors autogoverns que el català, Navarra ja té un de millor!!!

Aquests son alguns petits arguments, en base a la nostra vida local per a dir que NO.

Història de Torrelles al Segle XX

Un bon amic, conscient que m’agrada llegir sobre la història de Torrelles, m’acaba d’enviar aquest treball de recerca del jove Albert Rico Carmona, al que felicitem pel seu estudi "EL SEGLE XX: PERÍODE DE CANVIS A TORRELLES DE LLOBREGAT" . Especialment interessant son les datacions i l’enfocament dels fets importants -l’arribada de l’electricitat, la construcció de la carretera, ...- que han canviat la vida de la gent del nostre poble. I atenció, per incentivar la lectura, els interessats en la política, podreu llegir quina visió te un jove de l’ultima polèmica urbanística (Can Coll).

Glòria Matas, Consellera Comarcal

Ens hem assabentat que Gloria Matas, actual alcaldessa de Torrelles, serà nomenada en breu, Consellera Comarcal del Baix Llobregat, a proposta d’ERC Baix Llobregat. Esquerra pretén que aquest nomenament a nivell comarcal sigui útil a la màxima autoritat política de Torrelles per potenciar encare més la relació del seu govern amb aquesta administració. El Consell Comarcal del Baix Llobregat, està actualment governat per totes les forces de tradició democràtica, amb predomini del PSC. El PPC és l’únic grup que resta a l’oposició.

Catalunya mereix més: ARA TOCA NO

Els últims dies força gent m’ha preguntat per que hem de votar NO, en el referèndum de l’Estatut. Us facilito les raons que dona Esquerra Republicana per jutjar convenient el rebuig de la esmentada proposta de reforma.

- Les raons del NO.

- Les preguntes que ens fem respecte el NO i les seves respostes.

M'informen que a Torrelles, en lloc d'en Jaume Oliveres, que per problemes d'agenda no ha pogut venir -com estava anunciat-, el dia 14 de juny, a les 20:30h, a Ca la Cinta, vindrà el diputat Uriel Beltran ha parlar de l'Estatut, convidat per ERC Torrelles. Uriel Beltran ja va venir farà uns 6 anys, quant era Portaveu Nacional de les JERC per mirar de crear unes JERC locals com a organització de joves, diferent i autònoma d'ERC, intent que finalment no va reeixir.