Els radicals del SI (o el sobiranisme folklòric)

Primer dir que per nosaltres no és un insult la paraula “radical”, doncs etimològicament implica anar a la arrel dels problemes. Per tant, és positiva. Evidentment, declarar-se independentista, per moltes persones pot ser catalogat com radical. Evidentment CiU no se n’ha declarat, i és important que quedi clar que no ho son, i és important (i honest) que no facin veure que ho son, de independentistes. Tant legitim i respectable és aspirar a una objectiu politic que a un altre sempre que és faci atenent al respecte a les persones i a les normes democratiques.

Segon, constatem que últimament des de CiU de Torrelles és llancen dards amb aquesta acusació, de radicals, cap a ERC de Torrelles.

La primera reflexió és recordar com de mudant son els discursos, fa tres anys per la premsa “progre” érem (ERC) els bons, independentistes que no s’amaguen i que diuen les coses clares, i amb els que es pot fer un camí junts. Mentre, CiU eren nacionalistes ambigus, que no deien clarament que volien com objectiu final per catalunya, que canviaven el discurs segons l’auditori... La situació ha canviat, i el discurs ve a ser que ara ERC som els radicals, els immadurs, els que creen confrontació, ..., i CiU que son els catalanistes moderats, pragmàtics, possibilistes i amb seny, ... en una paraula, els que tenen sentit d'Estat (Espanyol). Aquest discurs s’ha fet reiteratiu fins a la sacietat a partir de la pressió mediatica contra Esquerra, a causa de la seva postura de defensa a ultrança i en solitari de l’Estatut acordat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre.

Com que aquest discurs, públicament, és reproduït per militants convergents de Torrelles, ens permetrem ensenyar la palla (o potser la biga) que tenen a casa. Les joventuts de Convergència, si que se’n declaren d’independentistes, i la seva practica d’agitació, no difereix de la que practiquen les d’Esquerra, o fins i tot, sovint pot ser més agosarada, com la exhibició de la pancarta “Catalonia is not Spain” al Camp Nou, que ha implicat problemes per al F.C. Barcelona, però no ha implicat cap campanya de criminalització dels seus promotors. I crec que fins i tot ha comptat amb la comprensió i simpatia dels sectors veritablement sobiranistes. Fixem-nos que la pancarta no diu “Catalunya vol ser independent”, si no que diu que Catalunya no és Espanya! Això pels convergents que ens critiquen no és crear confrontació?. Per a nosaltres, això és podria considerar com molt mes confrontador que no penjar una estelada a un turó del poble, posem pel cas.

Un altre exemple, el dia de la hispanitat, ERC de Sant Vicenç fa una botifarrada –tradicional- en motiu de l’Hispanitat, “el dia de la raza”, a la que és present, convidada, la alcaldessa republicana de Torrelles. A Torrelles gran escandalització publica de elements convergents. El dia de la constitució, menys d’un mes més tard, a Torrelles les JNC, joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya del Baix Llobregat hi fan una botifarrada –tradicional- en motiu de la constitució espanyola. Cap escàndol.

Que passa? Com és que aquests opinadors convergents no critiquen primer a les seves joventuts? Bé, evidentment per que les JNC son de la seva corda. Les JNC els fan la funció de disputar simbòlicament un espai sobiranista a ERC. A ERC cal criminalitzar-la, i apujar-se al carro de les desqualificacions mediatiques de moda. Les JNC son el sobiranisme folklòric de Convergència que els serveix per atreure electors sobiranistes per fer a la realitat una politica "regionalista", com s'ha evidenciat en la tramitació de la reforma de l'Estatut de Catalunya. Per que com deia aquell humorista, algú dubta que a Convergència els autoanomenats “Sobiranistes” son els partidaris de prendre el brandi Soberano?.

Ah i per cert, el nostre més afectuós suport moral a les JNC, i desitgem que vinguin molts anys a Torrelles per fer els seus actes reivindicatius.