Jove amb criteri diferent: La senyera del Padró.

Desprès de la anotació anterior, tornem a l’article la senyera del Padró, que és l’article que ens preocupa més i amb diferencia, doncs el jove amb criteri que l’escriu, és fa portaveu d’una sensibilitat possiblement molt diferent a la dels republicans catalans que nosaltres volem defensar des d’aquest bloc. Potser ens precipitem en les nostres conclusions i la realitat no és així i resulta que som hipersensibles i fem un grà massa en aquest tema. Tot podria ser. En aquest article –ens centrem en el tema- se’ns diu, extraient l’argumentació que l’atemptat contra el pal de l’Estelada del Padró ja ens ha estat bé, per gosar canviar la senyera la bandera de tothom per una estelada. L’estelada ofèn i genera sentiments de rebuig a molta gent, i a més es excloent perquè és la bandera només d’un sector de la població. L’estelada, per que ens entenguem és com la bandera franquista a Córdoba.

Bé..., al llegir-lo el primer pensament és: Que hem fet nosaltres a aquest noi? Per que ens te aquesta estimació als republicans catalanistes? Per que aquest atac genèric a tots, estiguem en el partit on estiguem?

La contra argumentació que donem des d’aquest bloc és la següent:


No és la primera vegada que un pal d’una bandera és serrat intencionadament a Torrelles. L’11 de setembre de 2003 per exemple, ... Quant una comitiva anava a reposar, solemnement, una Senyera al Puig Vicenç, es van trobar sense pal on havien de penjar-la. Havia estat tallat per la base preventivament per la nit. El nostre jove articulista ens diu que aquella Senyera no podia ofendre a ningú, doncs és la Bandera de Tots, no excloent de ningú. La realitat se’ns mostra complexa. Segurament aquell fet ofenia la sensibilitat de algú no representat per la Senyera, i a aquella gent que anava en comitiva – segons l’argumentació del esmentat jove- ja els hi estava ben empleat, i és que en qüestió ofenses hi ha molta gent amb la pel molt fina, i tothom veu provocacions on vol veure-les. De fet el jove amb inicials J.S.J. ja ens dona la clau en el seu article de per que varen serrar aquell pal: la Senyera representa un territori, a una cultura, a una historia, a una Nació. Amb tota probabilitat qui va serrar el pal del Puig Vicenç no entenia de distincions ni matisos entre Nació, és a dir, el subjecte de sobirania, i independència, projecte polític d’aconseguir la sobirania. Es a dir, entre la Senyera i l’Estelada. El motor d’aquests atemptats és un rebuig a les mostres d’autoafirmació nacional catalana que representen, i la única provocació que han rebut és aquesta, la nostra voluntat col·lectiva de existir. La Senyera i l’Estelada son banderes d’autoafirmació i d’integració, que només exclouen a aquells que s’auto-exclouen. Afortunadament aquestes persones que generen la seva identitat en contra del país en que viuen, son minoritàries com demostra la permanència de l’Estelada durant tres anys presidint el casc urbà de torrelles. L’argumentació que l’Estelada, una bandera de la llibertat, ofèn, i que és rebutjada per molta gent és similar a aquell que ens diria que no pengéssim la bandera del alliberament Gai, lesbià i transsexual a l’Ajuntament, no fos el cas que alguns homofobs poden sentir-se no representats, ofesos, i rebutjats per l’ajuntament i continuar amb l’argument que de fet, la bandera de l’arc iris només representa a un sector ben petit de la població, per que la població de Torrelles és majoritàriament heterosexual. A veure, Realment hem de fer cas de no ofendre, posat el cas, als anticatalans i als homofobs? La nostra resposta política i ideologica és que hem d’estat al costat de les postures més ètiques.
Finalitzant, dir que hi ha banderes de la lluita per la llibertat, com la Estelada als PP.CC., la de l’Arc Iris, com la Feminista, ... Amb justícia no és pot equiparar cap d’aquestes banderes amb una bandera franquista, nazi, feixista, racista, ... i si algú ho fa, cau en la fal·làcia d’aquells que assimilen conceptes diferents per no prendre part o fent veure que es posen per sobre del bé i del mal, porten l’aigua al seu molí: “jo no soc ni feminista ni masclista”-hem escoltat sovint-, es a dir, ni partidari de la igualtat de gènere entre homes i dones, ni partidari de la supremacia masculina; o del “jo no soc ni anti-racista ni racista” –que traduït vol dir que no soc partidari de la igualtat de tots els homes ni tampoc de jerarquia i supremacia de certes races-. Realment, per un raonament lògic, o s’està a favor de la igualtat o s’està a favor de la desigualtat, de la llibertat o de la submissió, i no prendre part ja et posa en un cantó de la balança. Per tant, a la gent que estem per la igualtat i la llibertat dels pobles, i per la llibertat ens faria mal de veure una bandera franquista a Córdoba, però segurament si que ens alegraria veure una bandera de la Segona República Espanyola. O no?.