dilluns, de juliol 17, 2006

Política de Joventut

En pocs dies de diferencia han aparegut a torrelles tres revistes de divers grau d’oposició al govern, o si més no, d’independència total i de critica política respecte al govern. (Per Tutatis!!, Butlletí de PiP, i Butlletí Salvem Can Coll). L’oposició enceta les vacances d’estiu amb els deures fets.

Per Ordre d’atenció –personal nostre-, parlarem primer de la revista “Per tutatis!!”. Tornem a tenir la tercera edició de la revista dels “joves amb criteri”, cosa que és meritòria dins dels paràmetres voluntaristes en que ens movem a torrelles. La revista treu en portada i en els seus articles la valoració de la recent i primera Setmana Jove, destacant encerts, falles, i donant algunes propostes i oferiments de cara el futur, especialment en les festes del poble. En un moment és parla que s’han tardat 6 mesos, la vida de la revista, en tenir una Setmana Jove, terme de temps excessiu, al seu parer. Potser tenen raó, però al llegir-ho ens ha vingut al cap que tinguin en compte que per definició, si és la primera setmana jove que és realitza vol dir que abans mai se n’avien fet. Això és extensiu a tenir una eina com un Pla Local de Joventut: mai abans d’aquesta legislatura s’havia tingut. Potser l’èxit més gran i inqüestionable d’aquest govern en l’àmbit de joventut és que joves puguin criticar la política de joventut, doncs abans no és podia criticar, doncs no existia.
A propòsit del que parlem, qui també critica la política de joventut, és PiP, a la segona revista apareguda. La agrupació política, en el seu butlletí ens regala un article sobre política de joventut. Pel que és veu PiP coneix que aquest joves amb criteri esperen una resposta del equip del govern que no els ha arribat de la manera esperada. Potser millor que siguin els joves els que parlin del que esperen, doncs tenen espais per fer-ho, uns com la seva revista, guanyats per ells mateixos, o ja siguin municipals, com PiP ens recorda que l’Ajuntament ha posat a disposició dels joves.

Els mateixos fets segons la perspectiva s’interpreten de diferent mesura... PiP, en el esmentat article ens explica que consultats 12 joves, aquests no coneixien qui és el regidor de joventut. Queda patent quina és la manera de governar: feina planificada i feta i no cercar la foto, ni el protagonisme, ni la manipulació del jovent. Els protagonistes son els Joves i els tècnics de l’ajuntament, que per això son qui fan la major part de la feina -per cert, que abans d’aquest govern tampoc havien tècnics que s’ocupessin de joventut-.